Ahir a la nit vaig tenir un somni acollonant. Tant com el que vaig tenir quan la revolució bolxevic, el novembre de 1917, o quan el Gran Maestre Jacques Bernard de Molay, allà pel 1307, em va nomenar Cavaller Guardià del Sant Grial. Ha estat un somni molt positiu i "constructiu". Comença així ...
Data: 25 de novembre de 2012. Lloc: Catalunya. És de matinada, sobre les 2, més o menys. Encara que és el dia per les eleccions parlamentàries, la gent hauria d'estar dormint encara, ja que fins a les 8 del matí no arribaran els components de les meses electorals. Però no és així. El poble, treballadors amb ocupació i aturats, s'està movent, de forma ràpida i silenciosa, per tot el país.
Sobre les 2:30, el capità general de la regió és arrestat, i incomunicat, pel seu més immediat comandament, el qual pren el poder de l'exèrcit, i comunica als màxims comandaments d'altres quarters (que s'han sumat a la rebel.lió) , que iniciïn les ordres conegudes des de fa alguns dies. Des d'aquests quarters parteixen comandaments armats cap als quarters que no han volgut rebel.lar-se, arrestant als seus comandaments i prenent el control. A continuació s'han d'ocupar tots els punts estratègics del país, com comissaries (algunes també s'han sumat a la rebel.lió), emissores de ràdio i televisió, etc., etc.
A les 4:00, estan, sota control, tots els punts estratègics, inclosos els mitjans de comunicació. El comandament d'aquest control està a la central de TV3, l'emissora de televisió mantinguda pel govern local.
Sobre les 6:00, comencen a aparèixer multitud de gent, formant un grup, enfront dels llocs on han estat instal.lades les meses electorals. En cada un d'aquests grups, hi ha una persona que porta una llista dels polítics i potentats que hauran de votar en aquesta mesa.
8:00 del matí. Arriben els components de les meses. La persona de la llista, juntament amb altres companys, comprova la llista amb la del cens de la mesa. S'obren les meses electorals.
Els primers a arribar a votar solen ser els polítics. És clar, són els més interessats. Es deixa que les càmeres els gravin exercint el vot, i que algun periodista els entrevisti. Després, sense cridar l'atenció, són retinguts i confinats en llocs concrets.
Des dels mitjans de comunicació, es dóna l'ordre d'emetre les notícies del dia "amb tota normalitat".
Quan ja han votat polítics i potentats (també retinguts), es trenquen les llistes del cens. Ningú més va a votar. Tot el poble català està formant part d'aquesta "obra de teatre".
En els llocs de confinament, s'informa als retinguts que l'endemà seran desposseïts dels seus càrrecs i riqueses, amb el seu consentiment o sense. Alguns somriuen. És la prepotència del poderós.
Es tanquen els col.legis electorals. Poc després s'informa que hi ha hagut problemes tècnics, i que no es pot realitzar l'escrutini. Arriba la mitjanit i s'informa que l'escrutini s'ha de fer al dia següent.
Dilluns, dia 26. Primera hora del matí. S'aconsegueixen totes les riqueses dels retinguts. El que no ha pogut ser en efectiu, s'aconsegueix mitjançant transferències a comptes bancaris en poder del poble català. Els retinguts són portats a noves destinacions.
A les 14:00, des de TV3 (conjuntament amb la resta de mitjans de comunicació), s'informa que el país ha estat pres pel poble, que proclama la seva independència.
15:00 hores. L'estat espanyol fa saber que, en breu, l'exèrcit posarà rumb a Catalunya, prenent el poder i tornant-lo als seus legítims governants. Tot Europa es fa ressò d'aquesta notícia.
16:00 hores. Un grup representatiu del poble català, autodenominat MACI (Moviment Anarco Català Independentista), mitjançant les emissores de ràdio i televisió, adverteix que no es sotmetran mai més al comandament de cap polític o de qualsevol altre estat. Ofereixen imatges de tots els punts d'accés al país (així com de punts que poguessin ser atacats), fortament defensats per tancs, bateries antiaèries, morters ... i una cosa sorprenent: els retinguts formen un escut humà davant de les defenses!.
A les 20:00, transmetent des de totes les cadenes de televisió, el MACI mostra la nova bandera del país, mentre fa lectura de l'Estatut d ... ring ring ring.
Uffff què passa?. ¡El telèfon sona!. Collons, si són ja les nou. Uaaaaaaaaaaaa (badall). Cariño, bon dia. Que somni més bonic he tingut!. Ara t'ho explico.
No hay comentarios:
Publicar un comentario